2 d’abril, Dia Mundial de l’Autisme
La població amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) no patixen una malaltia
L’autisme, conegut com a Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), és una condició del neurodesenvolupament que acompanya la persona al llarg de la seva vida. No es tracta d’un problema que requereixi una «cura», sinó d’una manera diferent de percebre i interpretar el món.
Les persones amb TEA presenten formes úniques de comunicació, interacció i processament de la informació. Algunes poden mostrar sensibilitat a determinats estímuls, com ara els sorolls o la il·luminació, mentre que altres poden destacar per la seva atenció als detalls o per tenir interessos específics i intensos.
Considerar el TEA com una malaltia implica pensar que cal «curar» o «corregir» la seva manera de ser, quan en realitat el que requereixen és comprensió, respecte i suports adequats per al seu desenvolupament en una societat que sovint no està adaptada a la diversitat.
És essencial promoure la inclusió i desmentir els mites i estereotips associats a l’autisme. Les persones amb TEA no estan «trencades» ni «malaltes»; simplement presenten una forma diferent de ser i d’existir. Acceptar i respectar aquesta diversitat ens enriqueix com a societat.
En el Dia Mundial de l’Autisme donem visibilitat a les persones amb autisme i les seves famílies, persones i famílies que diuen prou. Prou al menyspreu de l’administració i la societat, prou a la invisibilitat que pateixen i prou a veure com es vulneren any rere any els seus drets
Són moltes les vulneracions que es donen en diferents àmbits i que comporten greuges molt evidents en la vida de les persones amb autisme, i en la de les seves famílies: la població amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) comprova a diari com les normatives per a una educació inclusiva no s’estan desplegant amb recursos formats i específics per aquest col·lectiu, el que comporta que molts d’ells no compten amb els recursos necessaris i no poden accedir a activitats com les aules d’acollida, el menjador, les sortides, les colònies o les activitats extraescolars; moltes persones adultes amb autisme estan a l’atur; l’assistència personal encara depèn de programes pilot, la qual cosa provoca que el dret a una vida completament independent per a les persones adultes del col·lectiu no estigui garantit.
Així, tot i que la prevalença de l’autisme no ha parat de créixer —un 250% en els últims deu anys—, el col·lectiu pateix un «maltractament institucional»: es continua incloent el TEA en el grup de la discapacitat intel·lectual o les malalties mentals, el que impossibilita l’accés a una oferta de serveis públics especialitzats en autisme. Per això, una de les principals demandes que fa el col·lectiu és que es contempli l’autisme com una condició per si mateixa.
Aquesta manca de voluntat política, sumat que el TEA no tingui un reconeixement específic amb suports concrets, fa que la sobrecàrrega recaigui en les famílies i en les entitats que els donen suport.
Anys i anys sense suports específics; vulneració de drets a les escoles, on els infants amb autisme resten molt sovint sense poder fer les activitats com la resta de l’alumnat; males experiències en l’àmbit sanitari, on la manca de formació i de protocols adequats comporta que l’atenció sanitària de les persones amb autisme sigui molt desigual a la resta de la població.
Un cúmul de circumstàncies i situacions que no avancen i que acaben per situar a este col·lectiu en una posició de debilitat que ha de ser combatuda per tots, i especialment per les administracions públiques.
S.c. / A. / revistapoble.net