> La Mostra d’Art i Creativitat de Vila -real obri al públic, fins al 15 de juny, l’exposició col·lectiva d’Adrià Miko, María Esteve i Miquel Ponce en el Convent
> La intervenció urbana de la il·lustradora Dakota Hernández en la zona de La Huerta de Vila -real sumarà al museu obert del TEST la seua 11a obra
> Quatre llibres d’autor promocionen la carrera artística dels qui donen forma a la Mostra i de l’artista Lidia Cao, autora del mural de l’edició 2023
El TEST 2024, la Mostra d’Art i Creativitat de Vila -real, obrirà les seues portes aquest dissabte, 6 d’abril de 2024, per a acostar durant deu setmanes –fins al 15 de juny– les tendències de l’art contemporani de proximitat des de l’escala més jove dels nous creadors valencians. La inauguració de l’onzena edició del TEST en el Convent, Espai d’Art, estarà presidida per la regidora de Cultura i Tradicions de Vila -real, Noelia Samblás, i el director de la Mostra, Pascual Arnal.
“La Mostra TEST torna a Vila -real com un dels referents de l’art emergent en la Comunitat Valenciana. Un certamen que no sols enriqueix la nostra cultura sinó també el nostre patrimoni, ja que, un any més, deixarà la seua empremta en l’espai urbà amb un nou mural que engrosseix el nostre museu a l’aire lliure”, ha destacat Samblás.
Així, el TEST acosta aquest 2024 les propostes d’un elenc artístic que, a més de per el seu perfil emergent, està unit per l’experiencial de la seua obra. Un inconformisme artístic teixit a colp d’observació, immersió en el territori, abstracció i tècnica -d’una pintura a una altra manera d’entendre la mateixa passant pel frottage-, que dona pas a processos creatius que constitueixen en si mateixos la pròpia obra. Totes elles podran explorar-se, i gaudir-se, des del dissabte, 6 d’abril de 2024, en el Convent Espai d’Art de Vila -real.
Organitzat pel Departament de Museus de la Regidoria de Cultura i Tradicions de l’Ajuntament de Vila -real, el TEST 2024 torna a convertir-se en un referent en l’escena estatal per la selecció de nous artistes i a aglutinar “propostes artístiques capaces de dialogar amb el públic i trencar inèrcies; de divertir i emocionar a parts iguals”, explica el seu director, Pascual Arnal.
L’elenc d’artistes convidats blinda la idiosincrática varietat de la cita. Adrià Miko (pintura), María Esteve (instal·lació, frottage i audiovisual) i Miquel Ponce (collage i pintura), donen forma a l’exposició col·lectiva amb seu en el Convent Espai d’Art de Vila -real i que podrà visitar-se del 6 d’abril al 15 de juny de 2024. S’uneix l’art urbà de la il·lustradora Dakota Hernández per a continuar consolidant el museu de carrer del TEST.
“El motor artístic del TEST germina i es retroalimenta una edició més amb artistes la curiositat de les quals radiografia la realitat que ens envolta i converteix el Convent Espai d’Art en un espai viu i en constant diàleg amb el públic”, assenyala Arnal. “És un orgull per a la Mostra visibilitzar el treball de creadors i creadores que han crescut amb ella i inspiren al seu torn a les generacions futures”, afig el director.
La mostra col·lectiva conjumina a tres artistes que cavalquen des del seu propi imaginari, tècnica, disciplines i processos que tracen un camí que bascula des de la figuració a l’abstracció. “Cadascun funciona des d’un pla, des d’un univers propi, però el punt de confluència és la repetició ja siga en l’orgànic, el geològic o el geomètric; bé per la fugacitat i indefinició que inspiren els seus traços i petjades, o la meticulositat amb la qual es dibuixen, i mostren les figures i formes”, explica Arnal.
El pintor Adrià Mikó (València, 1994), exporta al TEST l’estil acolorit, dinàmic i espontani que imprimeixen els seus llenços acrílics de gran format que transmeten exuberància i la bellesa de la vida indòmita i busquen brindar diversió i alegria als qui connecten amb ells. Una obra molt influenciada a més pel tatuatge que convida a la reflexió sobre el paper de l’ésser humà en eixa relació amb la naturalesa salvatge i el regne animal. Que llança una mirada cap a eixa vida assilvestrada més llunyana, distant, i menys solidària. En la seua proposta per al TEST 2024, ‘Sólo quiero hacer cosas divertidas’, segueix a ulls clucs la premissa de la seua obra: “Si no em diverteix, no m’agrada, vull riure’m contínuament del quadre i gaudir amb el gest pictòric sobre l’obra”, assenyala.
“Camine, mire, observe… sent curiositat pel passat de cada lloc, busque ruïnes, rastres i elements que m’assenyalen alguna cosa de l’entorn per a poder entendre-ho”, explica María Esteve (Algemesí, 1998), que pren l’espai exterior com a taller i l’acte de caminar, i observar, en recurs creatiu. Per al TEST exporta ‘Mirades a l’entorn’, una instal·lació que construeixen el retrat del propi territori de Vila -real en la qual es reuneixen diversos
registres realitzats a partir de la tècnica del frottage sobre paper i tela, per a rescatar i preservar la història i la memòria del lloc, i que es completa amb una peça audiovisual que mostra els diferents escenaris on s’ha treballat.
Miquel Ponce (València, 1997) és pintor, “encara que a vegades aprofundisc en el dibuix i en el collage”, adverteix, com és el cas de ‘Todos los caminos’, la seua proposta per al TEST, una col·lecció de collage i pintura en gran format que gira entorn de recollir i treballar “sobre les restes que jo mateix genere”. I experimentar. “Aquesta manera de construir el collage em permet ajuntar per diferents capes d’aquests materials i solapar-los en una mateixa peça, generant a partir d’ells noves imatges, formes i possibilitats”, apunta.
TEST posarà la guinda a l’edició de 2024 amb art urbà. La intervenció a peu de carrer arriba aquesta vegada amb la il·lustradora Dakota Hernández (Castelló, 1989), que per primera vegada fa el salt al gran format per a ampliar el museu a cel obert del TEST amb una obra que veurà la llum en les pròximes setmanes en una mitgera del carrer Vázquez de Mella, en la zona popularment coneguda com la Huerta. Els seus treballs es nodreixen del minimalisme sense renunciar al color i la forma per a crear atmosferes melancòliques. La dona, protagonista indiscutible en els seus projectes personals, és representada en diferents contextos, explorant la fortalesa, la bellesa i la diversitat de les experiències femenines. “Intente sempre que puc relacionar la meua obra amb la reivindicació feminista”, explica.
Aquest nou mural aportarà, seguint el camí dels seus predecessors (Pantone, Borondo, Escif, Sam3, Louis Lambert (3TTMan), Hyuro, Mohamed L’Ghacham, E1000, Tellas + 2Bleene i Lidia Cao) l’onzena proposta d’art urbà del TEST.
Amb el repte de recolzar la carrera en ascens de les i els creadors emergents, la Mostra edita de nou quatre llibres d’artista, que estaran a la disposició del públic que la visite i que projectaran en el temps l’obra dels seus impulsors. Tres els protagonitzen els qui donen forma a l’exposició col·lectiva en aquesta edició i un quart és per a Lídia Cao, que recull l’obra ‘Nòmada’, la intervenció en gran format i a peu de carrer de l’artista gallega que llueix des de 2023 sobre una mitgera de 20 metres d’alt en l’antic pàrquing Herarbo, annex a la Séquia Major de Vila -real.
Es tracta de catàlegs summament cuidats en els quals cada any un dissenyador cedeix una tipografia. Wow Text ha sigut ideada per la dissenyadora i creadora visual Carol van Waart (Barcelona, 1978).
La cura en els llibres d’autor es plasma també en els textos. Els de Yolanda Montesa Vich per a Adrià Miko; o els escrits per Isabel Tristán Tristán i Eva Marín Jordá per a María Esteve i per Albert Alcañiz per a Miquel Ponce.
El TEST manté un any més les visites guiades a l’exposició del Convent: “Són claus per a mostrar i compartir amb el públic la narrativa i relació entre les peces exposades i, en definitiva, obrir una interacció amb aquelles persones que senten curiositat pel fet artístic”, avança Pascual Arnal.
ARTISTES DEL TEST 2024
ADRIÀ MIKO: ‘SÓLO QUIERO HACER COSAS DIVERTIDAS’ @adria.miko
“Vull riure’m contínuament del quadre i gaudir amb el gest pictòric sobre l’obra. L’exploració té, a vegades, moltes bifurcacions i prendre consciència de si m’estic divertint o no és una brúixola que mai falla”
Adrià Miko estudia Belles Arts a València i després de finalitzar la seua formació es trasllada a Londres. Ha exposat a Madrid de la mà de la Galeria Lapislàtzuli i a Barcelona amb Galeria Ola. Actualment, resideix i treballa a València, en el seu estudi del barri de Benimaclet, i és una part activa d’una comunitat de joves artistes amb gran potencial.
Qui és Adrià Miko?
Un pintor. Més que artista, un explorador. De xicotet volia ser arqueòleg o científic ‘boig’ i així ho deia, supose que pel component comú de la cerca, investigació i exploració. Desenterrar en el propi i en l’alié i convertir l’estudi en un laboratori ple d’experiments fallits o la fórmula secreta.
Per al TEST acostes ‘Sólo quiero hacer cosas divertidas’. En què consisteix?
‘Sólo quiero hacer cosas divertidas’ és la premissa que seguisc en les meues obres de principi a fi. Si no em diverteix no m’agrada, vull riure’m contínuament del quadre i gaudir amb el gest pictòric sobre l’obra. L’exploració té, a vegades, moltes bifurcacions i prendre consciència de si m’estic divertint o no és, per dir-ho així, una brúixola que mai falla.
Mantens en ella el segell intrínsec de la teua obra, eixe estil colorista, espontani, divertit, eixa mirada al món animal mesclant-se amb l’humà?
Per descomptat! L’estil colorista i el món animal són essencialment divertits, el gran format em permet continuar jugant, sense deixar de ser coherent amb la naturalesa de la figura. Moure’m pel llenç i anar resolent l’obra buscant una oportuna casualitat.
Què suposa per a tu formar part del TEST?
Una oportunitat i un impuls per a la meua carrera professional. Em sent orgullós de poder formar part d’un projecte com aquest en el qual han participat artistes que admire. Aquest tipus de plataformes són necessàries per a nosaltres, assosseguen a l’artista oferint un suport que pretén catapultar, o almenys secundar, la seua obra, de la forma més genuïna.
MARÍA ESTEVE: ‘MIRADES A L’ENTORN’ @estevetrull
“Camine, mire, observe… sent curiositat pel passat de cada lloc, busque ruïnes, rastres i elements que m’assenyalen alguna cosa de l’entorn per a poder entendre-ho”
María Esteve (Algemesí, 1998) és graduada en Belles Arts i Màster de Producció Artística (UPV), i ha realitzat sengles intercanvis en L’Accademia di Belle Arti di Bologna (2019) i en l’École Supérieure d’Art de La Réunion (2023) on l’entorn li permet connectar i treballar directament en la naturalesa, realitzant pràctiques que podrien incloure’s en el
Land Art. Ha rebut el primer premi del jurat i del públic en l’IV Certamen d’Art Efímer de Tudela i menció honorífica en el Premi Ibercaja de Pintura Joven de Zaragoza.
María Esteve com a artista. Què diries d’ella?
Treballe la relació amb el territori i reflexione sobre el mode de mirar el paisatge. Prenc l’espai exterior com a taller i l’acte de caminar com a recurs creatiu. En les meues propostes utilitze la tècnica del frottage i la ceràmica per a recollir textures de la pròpia naturalesa.
A l’exposició col·lectiva del TEST acostes ‘Mirades a l’entorn’. Quin és el viatge?
La producció artística realitzada es mostra en una instal·lació que construeixen el retrat del propi territori de Vila -real. En ella, es reuneixen diversos registres realitzats a partir de la tècnica del frottage sobre paper i tela. Aquests es disposen fent referència i simulant la pell de la Terra. A més, la instal·lació s’acompanya d’una peça audiovisual que mostra els diferents escenaris on s’ha treballat.
Durant unes setmanes m’he traslladat a Vila -real, un territori desconegut, amb la idea de buscar el seu perfil més natural, i el vaig trobar passejant pel seu riu, els seus ponts, per restes d’assentaments prehistòrics, descobrint els seus sons profunds i no contaminats. Camine, mire, observe… sent curiositat pel passat d’aquest lloc, busque rastres i elements que m’assenyalen alguna cosa de l’entorn per a poder entendre-ho. En aquest projecte no establisc límits territorials entre diferents localitats, sinó que més aviat busque una terra conjunta: Onda, Borriana, Almassora, Les Alqueries…
El projecte propícia el descobriment, l’ampliació dels límits tradicionals. L’obra procesual documenta i registra acuradament les accions i els processos d’exploració del territori, per la qual cosa, el propi camí és el que porta a l’obra. Conec i em comunique amb l’entorn per a trobar eixa connexió amb la naturalesa i la veu dels avantpassats.
El frottage com tècnica artística s’implementa en la teua proposta per al TEST
Sí, prenc l’espai natural com a taller, vaig trobant i recollint empremtes a gran escala que parlen del passat i dels avantpassats que recorrien aquesta terra, les seues construccions i els seus assentaments, llocs solitaris, amplis i oberts on s’assega gran tranquil·litat. Realitze una interpretació poètica de la meua vivència en el territori de la Plana i la narre mitjançant la presa de registres. Un viatge al passat, restes que ens parlen, configuren un mapa per a guiar a l’espectador pels llocs característics, importants i naturals del seu entorn, com si es tractaren de sediments reconstruïts per a no oblidar la història, sinó conservar-la. Aquesta investigació en el territori és traslladada a la sala amb un sentit instal·latiu, convidant a l’exploració i immersió de la pròpia obra.
Què suposa per a tu formar part de la Mostra?
És una gran oportunitat per a continuar creant i compartint els processos de treball. Per a joves artistes, és molt important que continue havent-hi aquest tipus de propostes que estimulen la seua producció i siga reconegut el seu esforç.
MIQUEL PONCE ‘TODOS LOS CAMINOS’
@miquelponce
“M’interessa eixa manera que té el procés artístic de bifurcar-se”
Miquel Ponce (València, 1997) estudia Belles Arts i el Màster en Producció Artística a la Universitat Politècnica de València. Alguns dels seus projectes han sigut mostrats en espais com el Museu de la Universitat d’Alacant, la Casa de Velázquez a Madrid, les Drassanes Reals a València o la MuVIM (projecte en curs). També ha treballat amb galeries com a Galeria Fran Reus (Palma), Galeria Blanca Soto (Madrid), We Collect (Madrid) o Volta Art Gallery (València), entre altres. Finalista en PAM!PAM!21 (2022), ha rebut premis com el de Pintura en l’IV Concurs de Pintura de Castelló (2019) i el primer en el Concurs de Pintura de Quart de Poblet (2022).
Miquel Ponce artista és…
Soc artista. Artista o pintor, m’és igual l’etiqueta. Tinc treballs que igual no són tan pictòrics, sinó més de dibuix i collage, m’interessa bastant la instal·lació o la proposta més en conjunt.
‘Todos los caminos’ és la teua obra per al TEST. En què consisteix?
La proposta té relació amb la meua manera de treballar el collage, una pràctica que use des de fa molt de temps. La integra una sèrie de collage, entre 15 i 20 peces d’uns 50x37cm, i un parell de pintures de major format tretes d’eixos mateixos collage més xicotets. La proposta gira entorn de recollir i treballar sobre les restes que jo mateix genere. La sèrie de collage recupera o rescata materials de procés, esbossos o dibuixos d’altres treballs que han servit per a generar altres peces en el passat i que vaig acumulant. Aquesta manera de treballar el collage em permet ajuntar per diferents capes aquests
materials i solapar-los en una mateixa peça, i generar a partir d’ells noves imatges i formes. M’interessa molt l’aspecte material del collage, per la qual cosa sempre hi ha una part molt experimental ací de papers d’escata, papers de diferents tipus, pintures, retolador, ceres, que és en la qual m’ho passe bé. En ‘Todos los caminos’ plasme el meu interés per eixa manera que té el procés artístic de bifurcar-se.
El camí a l’abstracció és un dels fils conductors del TEST 2024. Com construeixes, des de la teua obra, eixe camí?
Jo l’abstracció la realitze des del procés. No solc treballar amb imatges i sempre intente usar materials propis de manera bastant física, en paper, amb les característiques dels elements que tinc en l’estudi. La geometria que ve donada per la forma del paper o pels pots que use de plantilla per a fer cercles i altres formes. L’abstracció en el meu cas ve molt relacionada amb eixe procés de posar-se en l’estudi a dibuixar, pintar i utilitzar els propis condicionants dels materials, de l’espai… Com treballe amb formes senzilles, tot es retroalimenta. L’abstracció ve per eixe interés en els materials i com es poden conjugar entre ells, i com la pintura és una mica més que imatge, que això és una cosa que sempre és ací en el fons de la qüestió.
Apostes per una pintura tàctil. Com conviu o encaixa aquest concepte amb l’abstracció que emana dels teus treballs?
M’interessa el tàctil i per això un dels processos que porte al TEST és la part més de collage: el collage i el paper és una cosa que no pots emular en pintura, i viceversa. Eixa part tàctil del paper, de ser tan juganer, que et porta a la part de la infància, a eixe record de retallar i pegar, el té el collage, i el meu interés en el tàctil és perquè com fuig sempre de la imatge com a resultat, de fet, quan fotografie els quadres, perden una barbaritat de matisos perquè al final el que m’interessa és eixe acabat més físic, la superfície o la factura del quadre, la meua manera de contrarestar eixa idea d’abundància d’imatges és generar pintura o material que està fet per a ser vist. La meua proposta va per ací: mostrar els materials, les seues característiques i jugar amb això portant-ho a l’extrem. De fet, les meues pintures porten bastants capes i se solapen com a trames d’informació que generen una cosa molt més rica.
Què suposa per a tu formar part del TEST i com valores aquest tipus d’espais per a promoure el talent artístic emergent?
Em sembla una proposta súper interessant que es fa poc i en pocs llocs, la veritat és que no conec llocs on facen alguna cosa semblança a TEST i venia fixant-me ja en la Mostra des de fa alguns anys. No era conscient de la quantitat d’artistes que han passat, molts reconeguts. Mola molt i és un impuls més per a seguir en la batalla.
DAKOTA HERNÁNDEZ
@dakotahernandez.ai
“Em fa moltíssima il·lusió aquesta experiència en el TEST; portar les meues il·lustracions al gran format és molt emocionant”
Dakota Hernández és el pseudònim de Míriam García Ortiz (Castelló, 1989). Graduada en Belles Arts i Màster de Producció Artística per la Universitat Politècnica de València, ha treballat durant anys com a dissenyadora gràfica i il·lustradora en diverses agències a València i Castelló.
Com Dakota Hernández ha desenvolupat diversos projectes en l’àmbit de la il·lustració, el disseny gràfic i l’autoedició. En 2022 va publicar el seu primer llibre il·lustrat, ‘Womanhaus’, una història il·lustrada de les artistes de la Bauhaus, on fusiona la seua passió per la il·lustració, el disseny i la història de l’art.
Dakota Hernández : qui s’amaga darrere del pseudònim de Míriam García ?
Dakota Hernández va ser un pseudònim que va sorgir sense cap pretensió. Ho vaig crear a l’atzar per al meu compte d’Instagram, amb el propòsit de diferenciar-la del meu compte personal, ja que volia que estiguera centrada en la il·lustració. Amb el temps, les meues il·lustracions van anar desenvolupant un estil propi i una identitat que van quedar
associades al nom de Dakota Hernández . En una entrevista, em van comentar que ‘Dakota’ significa amiga o aliada, així que bo, em sembla que al final va ser una bona elecció!
Minimalisme, color, les formes, la mirada femenina, configuren el patró de la teua obra. Per què les tries com a via d’expressió artística?
El que m’agrada del minimalisme és tot el que es pot expressar amb pocs elements, fent ús sol del color i de la forma. Quant a la mirada femenina, intente sempre que puc relacionar la meua obra amb la reivindicació feminista, a vegades de forma més explícita i altres menys. També m’agrada il·lustrar o participar en projectes al costat d’altres artistes. Hem de fer-nos veure, sentir i ocupar, per fi, l’espai que ens correspon.
Vens del món de la il·lustració i el disseny: és un repte fer el salt al mural en gran format amb l’obra que acostes al museu a cel obert del TEST?
Totalment, és un gran repte i estic molt emocionada. Sempre he tingut moltes ganes de provar amb murals, però no esperava tindre l’oportunitat de començar en un espai tan gran i en l’àmbit de TEST. La veritat és que estic molt il·lusionada de participar.
Què pots avançar d’ella?
No m’atrevisc a dir molt perquè estic en ple procés de creació de la il·lustració i el resultat final podria variar molt. El que sí que sé és que tindrà molt color i bastant massa de color pla pel tipus de paret que és.
Què suposa per a tu, i per a la teua trajectòria artística, formar part d’aquesta edició de la Mostra d’Art de Vila -real?
Com a artista, provar el mural i a més en TEST em sembla súper. Suposa un gran repte però també una oportunitat per a aprendre i experimentar en altres disciplines dins de la il·lustració. A nivell personal, em fa moltíssima il·lusió aquesta experiència i portar les meues il·lustracions al gran format és molt emocionant.
