Francisca Bort Oms, Cap d’Estudis CEIP Cervantes i coordinadora Projecte Erasmus+: “L’Erasmus és ja una senya d’identitat del nostre col·le, no entenem el Cervantes sense Erasmus”
Quan i per què es va produir la seua primera experiència Erasmus?
El curs 2016-2017. Estàvem informant-nos sobre el procediment per a presentar un projecte Erasmus+ i justament la mestra de romanés de les extraescolars ens va parlar d’un centre de Romania que buscava socis; aleshores ens vam associar amb ells i vam buscar un tercer soci de Lituània i vam presentar el projecte.
Què va suposar per al CEIP Cervantes ser el primer centre de Primària que es llençava a aquesta iniciativa?
Per a nosaltres com a docents va suposar tot un repte, ja que es tracta d’un projecte de molta envergadura en el que cal implicar a tota la comunitat educativa. A més, el nostre projecte és un K2, que implica mobilitats amb alumnat a l’estranger amb tota l’organització que això suposa amb alumnat d’Educació Primària. Però deixant de banda tot açò, el fet de fer mobilitats amb el nostre alumnat ha sigut molt gratificant i enriquidor.
Des d’aquell moment, quants projectes dins el programa han portat a terme?
Hem portat a terme dos projectes de dos anys de duració cadascun. El primer amb Romania i Lituània com a socis, amb temàtica d’Escola i famílies: implicació de les famílies a l’escola; i el segon amb Alemanya i Sèrbia com a socis, amb temàtica de Mediació Escolar.




Parle’ns del projecte actual? Quin balanç fan en aquest curs que ha acabat? Quines conclusions han obtingut fins al moment?
El projecte actual tracta sobre Mediació Escolar i els nostres socis són Alemanya i Sèrbia. Aquest projecte ha sigut molt singular des del seu inici, ja que ens el van aprovar en 2020, en ple confinament, per la qual cosa vam haver de fer totes les mobilitats telemàtiques fins a desembre de 2021 quan vam fer la primera mobilitat de professorat a Sèrbia de manera presencial. Ara, anem a fer altra mobilitat a Alemanya en maig i en juny vindran els nostres socis a Vila -real.
El balanç és positiu, però el fet d’haver fet el primer any del projecte de manera telemàtica ha fet que es desvirtuara molt l’essència de l’Erasmus. L’Erasmus consisteix a compartir experiències i interessos, a més de conéixer altres realitats educatives i culturals; i això no es pot fer de manera telemàtica.
D’altra banda, de comú acord amb els nostres socis es va decidir que les mobilitats de l’alumnat foren telemàtiques a causa de la situació sanitària i que l’alumnat encara no estava vacunat amb la pauta completa de vacunació; i açò ha sigut molt trist per a nosaltres com a docents, ja que nosaltres executem els projectes pensant en el nostre alumnat, perquè ells i elles els gaudisquen i s’enriquisquen de tot el que suposa. En aquest segon projecte han dut a terme activitats interaccionant amb l’alumnat dels altres països de manera telemàtica, però no han pogut gaudir del que suposa anar-se’n fora.
Com a conclusió, s’han dut a terme els objectius plantejats sobre mediació escolar als tres centres, però ens ha costat molt més que en l’anterior projecte pel fet de realitzar tot el primer any amb reunions telemàtiques en les quals resultava molt més difícil arribar a acords i comprendre de manera correcta tota la informació (hem de pensar que es tractava de persones de tres països diferents amb diferents idiomes comunicant-se de manera telemàtica amb «de vegades problemes de connexió»)
Què li ha aportat i aporta l’Erasmus al seu col·le? I als seus docents? I als alumnes?
L’Erasmus ha aportat molt al Cervantes, de fet per a nosaltres ja és com una senya d’identitat del nostre col·le, no entenem el Cervantes sense Erasmus.
Els docents ens hem enriquit molt a escala de conéixer altres cultures, altres realitats educatives, «altres maneres de fer»; com nosaltres diem, sempre tornem a Espanya amb la maleta plena de noves idees per a implementar al nostre col·le.
I per al nostre alumnat suposa una experiència impagable, el fet de relacionar-se amb xiquets i xiquetes d’altres països amb l’anglés com idioma oficial de comunicació. D’altra banda, el fet d’anar-se’n una setmana a un país estranger amb el professorat crea un vincle molt especial i per últim el fet de conviure amb les famílies dels seus companys estrangers i després acollir-los a sa casa quan venen a Espanya és molt especial per a ells.
Què els transmeten les famílies?
Les famílies estan encantades amb aquest projecte, mostren molt d’interés en què els seus fills i filles puguen gaudir d’aquesta oportunitat i es mostren receptius a l’hora de rebre alumnes estrangers a les seues cases. Al nostre centre l’alumnat participa quan arriba a sisè, la part negativa és que pot participar un número reduït d’alumnat i hem de fer una selecció.




Quantes mobilitats han desenvolupat fins al moment?
En el primer projecte que es va realitzar íntegrament de manera presencial vam realitzar:
• 3 mobilitats de coordinació, una a cada país.
• 3 mobilitats d’alumnat, una a cada país.
• 3 mobilitats de professorat, una a cada país.
En el segon projecte, que ha estat condicionat per la pandèmia:
• 3 mobilitats de coordinació, telemàtiques.
• 3 mobilitats d’alumnat, telemàtiques.
• 3 mobilitats de professorat presencials, una a cada país.
De tots els destins, quin és el que més els ha sorprés? I de quin han aprés més?
Tots ens han sorprés positivament, però potser Belgrado ens va sorprendre molt com a ciutat, ens va paréixer una ciutat preciosa amb molta vida i la gent culturalment és molt pareguda a nosaltres, vam encaixar molt bé amb els docents serbis. A part el centre al que vam anar és un centre amb moltes iniciatives educatives innovadores del que vam traure moltes idees.
I respecte als alumnes d’altres països que ens han visitat a través del seu centre, quins aspectes coneixien de Vila -real? I quines són les que més els han agradat en acabar l’estada ací?
De Vila -real l’única cosa que coneixien era l’equip de futbol, nosaltres quan han vingut els hem portat a veure les coses més representatives del poble (ajuntament, Basílica de Sant Pasqual, Església arxiprestal de Sant Jaume , el camp de futbol i la ruta botànica) i llocs representatius de la comunitat com Peníscola, les grutes de Sant Josep o un dia per visitar València.
Quins plans tenen per al curs o cursos vinents amb l’Erasmus?
Per al any vinent hem presentat un projecte K1 de mobilitats únicament de professorat i a partir de l’any que ve quan ja no hi haja perill que la pandèmia ens interrompa la nostra planificació tenim pensat tornar a presentar projectes K2 amb mobilitats d’alumnat i professorat.