POLÍTICA
L’edila Maria Fajardo Franch afirma que com a agrupació d’esquerres “la seua naturalesa emana que si en cap moment cal pactar amb algú, siga amb el partit Socialista i Podem”
María , és una de les polítiques més joves a la corporació. Va iniciar la seua trajectòria amb el Bloc Jove, amb només 16 anys, per inquietuds per la defensa de la llengua, el territori i les tradicions valencianes. Es va incorporar a la formació junt amb companys de U. M. La Lira, sent Xavi Ochando i Mònica Àlvaro, les persones que més els van ajudar i ensenyar de la vida política.
Quina és la línia d’actuació i d’oposició que estan portant a terme des del seu grup municipal?
Fer una oposició, seguint la feina que té l’oposició, que en qualsevol administració, és fiscalitzar el que fa el govern, és a dir, aplaudir quan es fan les coses bé i per a assenyalar quan no es fan les coses tan bé o quan pensem que pot haver-hi una alternativa per a fer les coses.
Els seus votants poden entendre que Compromís ha passat de treballar des de l’equip de govern a convertir-se en una oposició dura?
Crec que sí, sobretot si han seguit la política municipal. Nosaltres hem estat en l’equip de govern en dues legislatures, la primera formant part del pacte de govern del canvi, on es van destapar temes molt interessants com la qüestió Piaf, després de molts anys de governs del PP. Eixe canvi va ser un moment molt positiu, però en la següent legislatura ens associem, però ja no som necessaris realment. Simplement acceptem la invitació d’estar en el govern i eixa tasca que es porta a terme des de les regidories que nosaltres portem estava molt invisibilitzada. Pensem que en el funcionament que té l’Ajuntament de Vila -real tot es focalitza en l’alcalde i no en el regidor de cada àrea. És una manera de funcionar, ni millor ni pitjor, simplement és la manera que tenen i nosaltres considerem que per a guanyar visibilitat i donar veu a la gent que ens ha votat és millor que en aquesta legislatura, en la qual tampoc som necessaris, ens mantinguem d’aquesta manera i així fer visible les nostres reivindicacions quant a partit.
“Considerem que per a guanyar visibilitat i donar veu a la gent que ens ha votat és millor que en aquesta legislatura, ens mantinguem a l’oposició”
Quines són les necessitats que té Vila -real?
Doncs el tema urbanístic, amb un PGOU de 1993, l’any que jo vaig nàixer. És alarmant que ningú fins ara haja agafat el bou per les banyes per a solucionar els problemes urbanístics de Vila -real. També es parla molt dels ‘empastres del PP’, és un mantra que s’ha repetit constantment, però nosaltres també considerem que hi ha un poc d’empastre financer perquè quan arriben sentències que s’han de pagar i l’alcalde decideix no fer-ho immediatament o demanar préstecs, aquests van acompanyats d’interessos, i de vegades s’augmenta el deute.
I en què invertim? Hi Ha hagut alguns moments, sobretot en la legislatura anterior, en els que hauria d’haver-se replantejat austeritat i no fer tanta inversió, en cas contrari, per molts governs que passen, si no fem front a açò, mai es podrà fer i seguirem arrossegant els problemes des de 1993.
Què pot aportar Compromís a Vila -real?
El que estem intentant és, sobretot, escoltar a la gent del carrer, escoltar els seus problemes per a fer-los front. I la veritat és que hi ha problemes d’allò més diversos. Per exemple, em sobta que el PSOE que és qui més ha fet per al memòria històrica a l’Estat Espanyol, ací a Vila -real encara hi haja famílies que no hagen pogut recuperar els óssos d’un fossari del cementiri municipal. Volem que ací es facen accions en eixa línia, la d’un partit que ha fet molt per la memòria històrica. Cada mes intentem portar una iniciativa feminista al plenari i que entre a debat. Protocol de mort perinatal, cases de part, taxa rosa, els noms de carrers en paritat… són algunes d’elles.
Amb qui faria un pacte de govern? Amb el PSOE pactaria de nou?
Per descomptat. Com a agrupació política d’esquerres la seua naturalesa emana que si en cap moment cal pactar amb algú, siga amb el partit socialista i Podem, però per a això cal tindre unes premisses. És el que ha passat ara amb els pressupostos, en els quals ha entrat Ciutadans. Nosaltres no sabem quines són les propostes que ha fet Ciutadans per a sumar-se al pacte, o quines són les emanades directament per Unides Podem, nosaltres el que veiem és una continuïtat del que hi havia ja… Aleshores quines són eixes propostes que han fet que finalment arriben a un pacte? Per tant, nosaltres considerem que per a pactar cal marcar unes línies comunes perquè és segur que les tenim.
Li agradaria ser candidata a l’alcaldia de Vila -real?
Nosaltres quan Sancho va marxar, per a nosaltres va ser inesperat, tampoc sabíem que vindria una pandèmia, aleshores ja ens deixen damunt de la taula el què fer amb el grup municipal que tenim. Consideràvem, des de feia un temps, que era el moment de posar al capdavant una dona, perquè ens omplim la boca de feminisme, però ací a Vila -real des de Mari Gràcia no hem tingut cap candidata dona, per això assumís jo el compromís i, com sempre, faré tot allò que l’assemblea em demane. Per tant, ara que hem estat aquest temps en l’oposició, si se’m demana, no tinc cap problema per encapçalar la llista. Encara és prompte, però si se’m demana estaré encantada.
“Algunes inversions s’hagueren pogut evitar per a no seguir arrossegant els problemes que tenim des del PGOU de 1993”
Gaudeix Compromís per Vila -real de bona salut?
Crec que sí. Les nostres assemblees ara són telemàtiques i és cert que estem acostumats a reunir-nos una vegada al mes, i sí que és cert que durant l’activitat telemàtica, la gent més gran ha deixat de participar en les assemblees a causa d’aquesta modalitat on line que no dominen, però la comunicació amb mi, personalment, és molt fluida. Jo estic molt orgullosa del col·lectiu en el que estic i de la gent que tinc darrere. Dels més grans, perquè m’han ensenyat moltíssim, i dels més joves perquè continuem molt actius.
Què suposen noms com els de Maria Dolors Parra?
És incansable, molt treballadora i molt bona gestora. Al capdavant de l’IVACE ho està fent meravellosament bé, està portant inversions a Vila -real i per a mi és un orgull.
Alberto Ibáñez?
Ara està en una etapa molt dolça, acaba de ser pare. Mesos abans havia deixat la secretaria per a dedicar-se a una figura més política. Té moltes capacitats en l’àmbit polític, té moltes capacitats per a dissenyar estratègies i per saber que és el que vol i ara està ajudant a la nostra vicepresidenta, Mònica Oltra.
“Faré tot allò que l’assemblea em demane, si és el cas, estaré encantada d’encapçalar la llista”
Mònica Àlvaro?
Per a mi és un referent, perquè com deia abans, ella i Xavi eren regidors quan vaig entrar en política i per tant, és una persona imprescindible per a la meua vida personal. A més a més les iniciatives que porta a terme en Les Corts, com les Cases de Parts.
Xavi Ochando?
En el seu moment va deixar la política, però personalment és una persona que ‘ens ha criat’ i ara està en la seua feina d’abans de regidor. Per a mi sempre serà algú molt especial.
Compromís pot ser alternativa real al govern municipal?
Jo crec que sí, la gent ha de tindre clar que nosaltres tractarem de traslladar tot el que ells necessiten al consistori i que per descomptat, som gent formada, amb professions en les quals hem exercit i que ara tenim molt clar que aquest és un servei públic temporal als nostres conciutadans. Per tant, si considere que aquesta és una alternativa de govern sòlida amb l’aval que ens dóna la nostra formació i la capacitat d’escoltar.
Arriba el missatge de Compromís Vila -real a tots els vila-relencs i vila-realenques?
De vegades no. Ací a Vila -real, fem moltes notes de premsa, assenyalant aquelles coses que no viem bé o fins i tot aquelles que sí veiem bé, però els mitjans no sempre se fan ressò, però sí que publiquen les respostes que ens fan els contrincants polítics a eixes notes. Aleshores hi ha gent que et pregunta, què ha passat? Per què vos diuen açò? I has de contar-los la història des del principi perquè no entenen, perquè els mitjans només trauen la resposta que ens fan, però no el que ha passat.
Malgrat això sé que a la revista POBLE intenteu ser els més plurals possibles i ho agraïm moltíssim.